viernes, 25 de marzo de 2011

Fàbrica tèxtil a Canet de Mar.

El passat 23 de març, el departament de Tecnologia de l'INS Pere Ribot va organitzar una sortida pels alumnes de 1r. i 2n. de batxillerat al Centre de Recerca i Transferència de Tecnologia Tèxtil (CRTTT) a Canet de Mar. La visita va estar dividida en dues parts: la de mecanismes i màquines i una part més científica, on ens van ensenyar els diferents assaigs que es fan dels materials utilitzats a la fàbrica.

A la primera part ens van explicar dos tipus de teixits: el de punt i el de calada. Vam observar amb una lupa compatfils la disposició que tenien els fils en diferents peces de roba i vam identificar quin tipus de teixit era, segons aquesta disposició.

Ens van ensenyar i explicar els diferents tipus de màquines, unes més antigues i les altres més modernes, i vam tenir la oportunitat de teixir una bufanda, amb diferents colors de fils, en una colmena.


La segona part de la visita va ser guiada per dos experts tèxtils. Van ensenyar-nos, amb les diferents màquines, com s'obtenia el texit a parir de la matèria primera i, una vegada obtinguts, quins assaigs es feien amb aquests teixits per veure la seva resistencia a la friccio o bé als fils, observant la seva resistència a la tracció o simplement, identificant-los amb un microscopi.


Per últim vam anar a la Sala d'Actes, on ens van posar un vídeo sobre les noves aplicacions que s'estàn trobant dels teixits, com les artèries artificals, o la ja existents, com l'herba artificial.

Personalment, la primera part de la visita va ser la que és em va agradar i la que trobo més entretinguda, ja que era més dinàmica, ens deixaven experimentar i fins i tot vam teixir la nostra pròpia bufanda. En canvi, la segona part va ser més pesada, ja que era més científica i tècnica i no em va cridar l'atenció.


La projecció del video a la Sala d'Actes va estar bé i em va cridar l'atenció les aplicacions del tèxtil en la medicina, però trobo que s'hauria de desenvolupar més o, si més no, explicar-lo i comentar-lo un cop visionat.


En general, va ser una sortida interessant i diferent.

Aquí penjo el link d'una web on podeu trobar més informació del CRTTT:


lunes, 14 de febrero de 2011

Energia solar fotovoltaica.

Aquí us deixo l'enllaç directe per accedir al document i la presentació "GoogleDOC" del nostre treball sobre l'energia solar fotovoltaica.



GRUP: Guillem Andreu i Emma Sànchez.

martes, 8 de febrero de 2011

La radioactivitat: notícies d'actualitat.

Els Mossos d'Esquadra investiguen el robatori d'una maleta i una caixa groga amb material radioactiu a les obres de l'AVE a Vilanova del Vallès. Conté dues fonts radioactives que serveixen per mesurar la densitat i la humitat del terreny.

Maletes com la desapareguda no representen un risc per la població, ja que són de baixa intensitat i disposen de diversos sistemes d'aïllament, però si que poden arribar a ser perilloses en cas que s'obrin o es destrueixin.


Fonts de la investigació creuen que els lladres no sabien de què es tractava, ja que juntament amb la maleta es van endur altre elements que s'utilitzen a les obres de l'AVE. A la maleta hi ha el símbol internacional en forma de trèvol i la inscripció "radiactive" (radioactiu en anglès).

L'equip amb material radioactiu sostret va ser localitzat el dimarts dia 398214759 al voltant de les 11 de la nit a Premià de Dalt, segons la direcció general de Protecció Civil. L'equip ha estat localitzat en una zona d'aparcament a la carretera que uneix Premià de Dalt i Vilassar de Mar i, segons els tècnics, no suposa cap perill.

Els Mossos d'Esquadra es van encarregar de confirmar que es tractava del maletí amb el material radioactiu sostret i d'acordonar la zona. L'empresa propietària de l'equip ja se l'ha emportat.


Aquest article m'ha cridat l'atenció ja que la maleta sostreta va ser trobada, finalment, a Premià de Dalt, un poble molt proper a Vilassar de Mar, on visc jo.
Però a la vegada ha fet plantejar-me dues preguntes: perquè els lladres van robar una maleta amb material radioactiu, que tot i que diguessin que no sabien que hi havia a dins, estava massa ben indicat i perquè va ser trobada a Premià de Dalt, un poble situat a 30km. de Vilanova del Vallès, indret d'on va ser robada?


FONTS:


3cat24: http://www.3cat24.cat/noticia/317179/catalunya/Roben-una-maleta-amb-material-radioactiu-a-Vilanova-del-Valles

"Presència": http://www.presencia.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/248398--troben-a-premia-de-dalt-lequip-amb-material-radioactiu-sostret-a-vilanova-del-valles-.html

jueves, 16 de diciembre de 2010

Unitat 9. Materials no metàl·lics. Materials Pètris: vidre.

A la imatge de l'esquerra es pot veure la porta de l'ascensor de casa meva, situat al c/de l'Àngel a Vilassar de Mar.



El vidre que s'observa de color groc és un tipus de vidre, anomenat vidre armat.






El vidre armat està format per làmines de vidre i acer intercalades, per fer el vidre molt més resistent, sense que sigui massa gruixut.
Té una textura rugosa i és de color groc.
Al detall d'aquesta fotografia es pot veure la quadrícula que forma l'acer entre les làmines de vidre.


miércoles, 8 de diciembre de 2010

Unitat 9. Materials no metàl·lics. Plàstic.

En aquesta imatge es pot observar una paella, el mànec de la qual està fet de baquelita.

La baquelita és un plàstic termoestable; aquests tipus de plàstic suporten temperatures elevades sense modificar la seva forma, la calor els carbonitza però no els hi dóna plasticitat i un cop s'han modificat amb calor, ja no es poden tornar a escalfar, per tant, no són reciclables.




La baquelita va ser un dels primers plàstics en ser utilitzat, no admet gaire tipus de colors, per el que acostuma a ser negre i és un gran aïllant tèrmic i elèctric, com la majoria de plàstics.

Els telèfons o ràdios antics també estan fets de baquelita.




miércoles, 10 de noviembre de 2010

Unitat 8. Materials no fèrrics. Alumini.



En aquesta fotografia es pot observar una finestra de la cuina de casa meva (C/Angel, Vilassar de Mar).
L'he triat perquè el perfil està fet d'alumini.


Perfil d'alumini.


L'alumini és el material no fèrric (no conté ferro en la seva composició) més abundant a l'escorça terrestre. És un dels materials més lleugers que s'han trobat fins ara i gràcies a la seva mal·leabilitat i la seva facilitat per admetre mètodes de conformació, permet la fabricació de làmines i perfils.

martes, 26 de octubre de 2010

Unitat 7. Metal·lúrgia i siderúrgia. Tractaments de l'acer.

En aquesta imate podem observar una farola situada al carrer de l'Àngel a Vilassar de Mar (veure mapa).


Està feta d'acer amb un recobriment de zinc, per tant, estem parlant d'un tractament per recobriment anomenat electròlisi, concretament, d'un galvanitzat, que li dóna el color blavós que podem veure a la següent fotografia.



L'electròlisi consisteix en introduir la peça en qüestió ja fabricada dins un cubell amb el metall del qual volem fer el tractament, en aquest cas, zinc (Zn) i gràcies al corrent elèctric que se li subministra queda ben adherit a l'estructura.


És un tractament més car i es gasta més energia, però és més eficaç que d'altres.