Unitat 9. Materials no metàl·lics. Materials Pètris: vidre.

A la imatge de l'esquerra es pot veure la porta de l'ascensor de casa meva, situat al c/de l'Àngel a Vilassar de Mar.



El vidre que s'observa de color groc és un tipus de vidre, anomenat vidre armat.

El vidre armat està format per làmines de vidre i acer intercalades, per fer el vidre molt més resistent, sense que sigui massa gruixut.

Té una textura rugosa i és de color groc.

Al detall d'aquesta fotografia es pot veure la quadrícula que forma l'acer entre les làmines de vidre.

Unitat 9. Materials no metàl·lics. Plàstic.

En aquesta imatge es pot observar una paella, el mànec de la qual està fet de baquelita.

La baquelita és un plàstic termoestable; aquests tipus de plàstic suporten temperatures elevades sense modificar la seva forma, la calor els carbonitza però no els hi dóna plasticitat i un cop s'han modificat amb calor, ja no es poden tornar a escalfar, per tant, no són reciclables.

La baquelita va ser un dels primers plàstics en ser utilitzat, no admet gaire tipus de colors, per el que acostuma a ser negre i és un gran aïllant tèrmic i elèctric, com la majoria de plàstics.

Els telèfons o ràdios antics també estan fets de baquelita.

Unitat 8. Materials no fèrrics. Alumini.

En aquesta fotografia es pot observar una finestra de la cuina de casa meva (C/Angel, Vilassar de Mar). L'he triat perquè el perfil està fet d'alumini.


Perfil d'alumini.


L'alumini és el material no fèrric (no conté ferro en la seva composició) més abundant a l'escorça terrestre. És un dels materials més lleugers que s'han trobat fins ara i gràcies a la seva mal·leabilitat i la seva facilitat per admetre mètodes de conformació, permet la fabricació de làmines i perfils.

Unitat 7. Metal·lúrgia i siderúrgia. Tractaments de l'acer.

En aquesta imate podem observar una farola situada al carrer de l'Àngel a Vilassar de Mar (veure mapa).

Està feta d'acer amb un recobriment de zinc, per tant, estem parlant d'un tractament per recobriment anomenat electròlisi, concretament, d'un galvanitzat, que li dóna el color blavós que podem veure a la següent fotografia.

L'electròlisi consisteix en introduir la peça en qüestió ja fabricada dins un cubell amb el metall del qual volem fer el tractament, en aquest cas, zinc (Zn) i gràcies al corrent elèctric que se li subministra queda ben adherit a l'estructura.

És un tractament més car i es gasta més energia, però és més eficaç que d'altres.

Unitat 6. Propietats i assaigs. Resistència a la flexió.

En aquestes imatges es pot observar un prestatge rectangular fet de fusta lacada de color blanc, situat en un estudi on fa de llibreria.

A la primera fotografia podem veure que aquest prestatge pertany a una estanteria feta del mateix material i la segona ens mostra un primer pla de l'estructura.

Està suportant un esforç de flexió, és a dir, s’oposa a una força externa que l’esta obligant a doblegar-se, en aquest cas, la força és el pes dels llibres que conté.

No és gaire gruixuda, ja que la fusta és un material resistent a la flexió i no se’n necessita gaire material, per tant, és més econòmic.

Salutacions!

Hola,
sóc la Emma Sánchez de 1r. de batxillerat de la matèria de Tecnologia Industrial a l'INS Pere Ribot de Vilassar de Mar.